Una de les necessitats bàsiques dels éssers humans al llarg de la història, és protegir-nos del fred, per això es va crear la instal·lació de calefacció, que consta d’un circuit tancat de canonades per les quals circula aigua calenta.
La caldera pot ser individual, centralitzada, per a un bloc de pisos o un grup d’habitatges,o comunitària,en què una central tèrmica proveeix d’aigua calenta tota una població.Antigament, la font d’energia de les calderes solia ser el carbó. Després s’han anat substituint per calderes individuals de gas i en alguns casos s’ha simplificat la instal·lació col·locant emissors elèctrics, ja que no els cal la instal·lació del circuit tancat de canonades.En calderes grans centralitzades o comunes es fa servir gasoil. Per aprofitar tota la calor que es genera a la instal·lació de calefacció d’un habitatge, cal que estigui ben aïllada. I amb aquest objectiu s’utilitzen materials aïllants, com per exemple: llana de fibra de vidre, poliestirè expandit, escuma flexible de poliuretà, tela asfàltica i tyvek.
EL TERMÒSTAT
Per regular la temperatura d’un habitatge es fa servir el termòstat, que tallarà o connectarà la caldera en funció de la temperatura ambient.Hi ha diversos tipus de termòstats. El funcionament del termòstat de làmines es basa en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se amb la calor. Consta d’un fleix o xapeta metàl·lica formada per dos metalls diferents soldats, coure i ferro, per exemple. Amb la calor, un dels metalls es dilata més que l’altre,i això obliga que el fleix es corbi. D’aquesta manera s’estableix un contacte elèctric que encendrà o apagarà la caldera.
Avui dia,en molts habitatges es fan servir sistemes de calefacció per bomba de calor. El sistema s’associa a l’aire condicionat i utilitza els mateixos elements interns i externs. El sistema per bomba de calor és més econòmic que els radiadors elèctrics tradicionals.
Des del punt de vista de l’estalvi d’energia, si s’utilitzen radiadors elèctrics, els més rendibles són els acumuladors de calor, que funcionen amb tarifa nocturna (l’estalvi al rebut de la llum pot arribar fins al 55%). La clau de la qüestió resideix en què, com que l’electricitat no es pot emmagatzemar i la demanda energètica disminueix clarament durant la nit, hi ha energia elèctrica disponible que no s’aprofita. Les companyies fan l’oferta de tarifes nocturnes amb descomptes per incentivar el consum d’aquesta energia que no es pot emmagatzemar. Funciona mitjançant dues primes tires de metalls com ferro, coure i acer, unides entre si i enrotllades a una bobina. D’acord a la temperatura, els metalls s’expandeixen o es contrauen a diferents velocitats, fent que les tires acabin doblegats. Llavors, quan les tires es dobleguen prou com per tocar un contacte elèctric i completar un circuit, el sistema de calefacció o de refrigeració s’encén. Quan la temperatura torna a canviar prou com per redreçar la tira, es talla el circuit i el sistema s’apaga.
D’es de aquest aparell, es pot calibrar la temperatura a la que vols que estigui la casa.
tecnologia 