INSTAL·LACIÓ DE GAS

El gas és un combustible que quan es crema produeix menys contaminació que altres combustibles fòssils. Es fa servir per cuinar i per escalfar l’aigua de la dutxa i l’aigua que circula per el circuit de la calefacció.

Pot arribar fins a les cases en estat gasós, a través de gasoductes, o liquat dins de les bombones (GLP: gas liquat del petroli).

Espanya no produeix gas. L’importa d’Algèria per un gasoducte que travessa el mar Mediterrani.

Cada gas té les seves característiques pròpies: 

  1. El butà: es pot col·locar dins o fora dels habitatges, però amb les limitacions que imposa la temperatura.
  2. El propà: els envasos no es poden ubicar a l’interior dels edificis o locals, a causa de la pressió elevada que suporta el gas dins les bombones.
  3. El gas natural: s’utilitza sense cap mena de limitació de cabal ni de temperatura.

La instal·lació de gas consta dels elements següents:

  1. Clau exterior de connexió de servei que connecta la instal·lació interior amb la xarxa general de distribució.
  2. Conjunt regulador de pressió.
  3. Comptador i manòmetre.
  4. Clau de tall interior.
  5. Escalfador de gas amb la seva clau de tall.
  6. Cuina de gas amb la seva clau de tall.

La caldera: és un element comú a totes les instal·lacions de gas. En ella hi té lloc la combustió del gas, amb l’ajut d’un ventilador que hi introdueix aire i l’aprofitament de l’energia generada per escalfar l’aigua que circula pel serpentí, que després anirà a les aixetes d’aigua calenta i al circuit de calefacció. Perquè el rendiment d’un aparell de gas sigui òptim és imprescindible que la combustió sigui completa. El rendiment de la caldera serà bo si el color de la flama de la caldera és blau. En cas que la flama sigui d’un color ataronjat vol dir que no s’està produint una bona combustió del gas.

Aquestes són les eines que s’han d’utilitzar per fer una instal·lació de gas a casa 

En el cas dels habitatges, el subministrament de gas arriba a través de la Instal·lació receptora individual (IRI), la que comprèn des del mesurador fins a la vàlvula de pas que se situa abans de cada un dels aparells que funcionen a força de gas .En el cas dels edificis, el subministrament de gas és enviat, a més, per un mecanisme anomenat Instal·lació receptora Comú (IRC).D’aquesta manera, un grup d’habitatges poden connectar-se a la xarxa de manera simultània. Per a aquest tipus de mecanismes s’instal·len diversos mesuradors, els quals tenen un emplaçament determinat en un lloc comú de l’edifici.Verifica que et trobes en una zona amb una xarxa de distribució ja instal·lada.Contacta la distribuïdora local, ells enviaran a un tècnic especialitzat per realitzar totes les connexions. També pots contractar directament una empresa dedicada a la instal·lació d’aquest tipus obres.Compara les diferents tarifes i ofertes de mercat. Aquest tipus d’energia és altament apropiat a l’ús domèstic i amb ell pots abastir les teves necessitats de calefacció, cuina i fins i tot aigua calenta.No obstant això, el seu creixent desenvolupament no es deu únicament a la seva factor multifuncional, sinó també a tots els avantatges que representa per als consumidors.

NOTÍCIA IMPORTANT: L’Unió dels Emirats Àrabs ha anunciat la troballa de 80 bilions de peus cúbics de gas a Jebel Ali, a la frontera entre Abu Dhabi i Dubai. Aquest descobriment és vital perquè el país aconsegueixi la suficiència energètica en el que a gas es refereix. En el cas del petroli, la producció de país ja supera amb escreix les necessitats internes.

Publicado por Miquel i Maria Sant Ferran

Som uns alumnes de 4 ESO.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar